ELS FIRALS DE BELLVÍS I LA LLEGENDA DE L’ANELLA DE CAL BUFALÀ

· INTRODUCCIÓ

Antigament per accedir a una casa es trucava a la seva porta amb la mà o amb la picaporta en el cas de tenir-ne. A Bellvís existia Cal Bufalà que com a casa amb títols nobiliaris, propietats importants, càrrecs i persones influents dins de l’àmbit social del moment, disposaven a la seva porta d’una anella que feia la funció de picaporta. Aquesta anella que actualment es a Barcelona en una casa dels descendents de cal Bufalà fou el motiu principal i anima de la inspiració de la festa “Els Firals de Bellvís”. La família Bufalà tenia atorgat el dret a asil, es a dir que la persona que trucava a la seva casa u feia amb la picaporta, si trucava per demanar asil la família Bufalà el podia acollir. Tocar l’anella era, simbòlicament, una manera de demanar ajut. Al seu voltant gira tota la festa.

Els poders d’aquesta família i de la seva anella avien estat transmesos de pares a fills i així de generació en generació fins no fa pas massa temps. Actualment, donat el trepidant ritme de vida que es porta, les hores d’estudi, treball, de televisió, radio i ordinador, fan que a les cases cada cop es parli menys. La transmissió oral d’aquestes costums i tradicions es poden perdre si no es fa un esforç de recopilació i documentació. Podríem dir que actualment el poder de l’anella, la seva historia i la llegenda que l’envolta, amb la festa d’Els Firals de Bellvís hem aconseguit no només recuperar la seva memòria si no que a més la consolidem, la potenciem i en fem difusió arreu de pobles i comarques.


· LA FESTA, EINA DE DIFUSIÓ DE LA LLEGENDA.

La Festa d’Els Firals de Bellvís (l’any 2006 tingué lloc la desena edició), gira al voltant de l’Anella de cal Bufalà. Aquesta casa tenia la prerrogativa reial del dret d’asil, es a dir, podien acollir a la seva casa fins i tot a les persones fugides de la justícia que arribaven a temps de tocar l’anella de la picaporta de la seva casa. En el cas que aquestes persones tenien que ser jutjades el senyor de Bufalà els defensava, creient en la presumpció d’innocència. Volíem que el motiu de la festa fos exclusiu del nostre poble.

Començàrem a parlar de la festa la tardor del 1995 i la celebrarem per primera vegada el Juliol de 1997. Un any i mig va estar necessari per preparar-ho tot. Vàrem pensar esquivar l’època medieval donada la proliferació d’actes d’aquesta època. Centrarem la festa al 1637, tres anys abans de la guerra dels segadors, quan les tropes de Felip IV entren a Catalunya i amb les seves malifetes provoquen la revolta dels segadors. La idea global fou nostra però els textos ens els feren experts de Barcelona. Les musiques i la coreografia de les danses també foren fetes exclusivament per aquesta festa. Vàrem anar al museu tèxtil de Terrassa per recollir informació de la indumentària etc.....

En aquest any i mig parlarem amb el grup de teatre, doncs el que era clar que hi tenien un paper bàsic en aquesta festa. També amb el grup de malabars, sardanistes per ballar les danses, geganters doncs hi ha un ball de gegants. Teníem que fer una bèstia doncs hi ha un ball de bestiari. El dubte era quina bèstia, però donat que a l’escut heràldic de cal Bufalà hi ha un brau, vàrem pensar que teníem que fer un brau. Uns xicots del poble el varen fer i el fan ballar cada any. Incorporem també la pirotècnia amb deu braus de foc i setze bengales tipus Patum cadascun. També tenen la seva dansa. Era clar que es tenia que mobilitzar molta gent però a tothom li semblava bé la idea. L’associació de dones del Pou de l’Or també hi col•labora, les puntaires, cavallistes, l’AMPA amb els nens i nenes de l’escola, la comissió de festes fent el menjar amb l’ajut de altres persones sempre disposades a col•laborar, membres de la coral i moltes altres persones a títol personal ajuden fent de extres al teatre, cosint roba, guarnint la Plaça etc..

Volíem que els petits també s’integressin a la festa però dubtàvem de si entendrien les corredisses de soldats i bandolers per la plaça. Vàrem construir un castellet de titelles nosaltres mateixos i vàrem fer també els titelles. Les representen joves del nostre poble i les nenes i nens assimilen així, de ven petits, l’historia de l’anella de cal Bufalà.

A partir del segon any incorporem al migdia el bateig de l’hereu de cal Bufalà. A continuació nens fent malabars i les mateixes danses que fan els grans (ball pla, corrandes, bolangera, brau petit i gegantets). Es el planter i la garantia de continuïtat de la festa. Nens que varen ballar els primers anys ara ballen amb els grans.

A la edició del 2004 incorporem el nucli agregat d’Els Arcs a la festa amb una caminada amb torxes des de Bellvís fins a Els Arcs. Allí som rebuts pels nobles de la vila i es celebren danses, malabars i espectacle de malabars amb foc i pirotècnia. És potser una de les úniques festes que es capaç de traslladar la gent i l’esperit de la festa a un altre poble del mateix municipi i que no quedi postís o desvirtuat. El mateix any també s’incorpora la missa que es celebra el diumenge al migdia. Cants gregorians i personatges vestits d’època integren aquest acte dins de la celebració d’Els Firals

Hi ha una estructura fixa de festa al voltant de la que giren els complements. Cada any incorporem esquetxos nous perquè la gent no tingui temps d’avorrir-se

L’autèntic mèrit de la festa es aquest, una festa feta al poble per gent del poble. Els únics forans son els músics (de moment) i els artesans que venen els seus productes al mercat artesà.

D’aquesta festa destacaríem els següents elements: la participació d’un nombre important de persones del nostre poble (podríem parlar d’unes 300), la qualitat de l’espectacle que s’ofereix, la promoció que representa per Bellvís, la seva llegenda i les seves tradicions, i l’evident aspecte nacionalista on tot un poble s’enfronta a les tropes de Felip IV i a qui representen, fins el punt de fer-les fora.

text cedit per: Francesc Fabregat